la bellesa natural de la Garrotxa

dimecres, 10 de juny de 2009

17é CABRERÉS









Ens trovem a les 5:30 a cal sherpa, centre neuralgic dels pedalatukjonopuc, tot un munt d’emocions ens recorre el cos (mira que ens agrada aixó de pedalar eh!!) be, reunits d’una part els alevins i de l’altre part els juvenils carreguem les seques al cotxe i apa, agafet que venen curves!!!
En un cotxe un servidor, el sherpa, en sam hill i en melix (que encara pensa amb la russa...jejeje) a l’altre, en Campveï (fitxatge recuperat) i com a artista convidat el Sr. Edu, camallarg i pedalaire com pocs.
De cami, ja ensumem la gran diada que sera amb paisatges dignes de postal o com diuen ara, “de fondo d’escritori...” entre riure i riure arrivem, aparquem i montem les bikes, mare de deu quina gentada!!! Sembla que sigui temps de flors a les escales de la Catedral de Girona, i aixó que nosaltres em decidit sortir a pimerisisisisima hora... sort!
Enfilem amunt i apa! A pedalar falta gent, tot comença molt be, hi ha gent, pero res fora del comú, a pocs km (concretament 11) trovem el primer avituallament, sucs y barretes (energetiques) en Sam Hill se’n fot 2 o 3 diu que així tirarà mes, en Campvei també comença a rossegar juntament amb l’Edu metre el sherpa, en Melix i un servidor ens dediquem a xarrupar els sucs, encara no havia acavat de veure’m el suc que ja sento “va nanos! Som-hi” i apa pedalatukjonopuc! Anem tiran, i es fan 2 “pelotons” en el primer en Melix, l’Edu i Sir. Campvei, en el segón el gran Sam Hill i un servidor, i com anexe d’unió Super Sherpa, que va anant amunt i avall, aturant-se per fer fotos, escollint millors traçades, en fi que segur que ell haurà doblat els quilometres quan acavi... Quin Màquina el bigotis tu....

Entre pistes trancorre la cursa, nivell mitja en quant a esforç i baix en quant a tècnica es refereix, sense mes de cop ens trobem una cua (10 metres) es l’esmorzar! Si, aquesta gent posen l’esmorzar al mig del traçat... agafem la buti de torn i el suc, apa ara queixalem en comptes de pedalar.

Continuem, ara costa mes pedalar amb la panxa plena... pero de seguida trobem la bifurcació de la volta curta i la volta llarga, el mestre Sam Hill i jo enfilem per la curta, el meu genoll encara es recupera d’una lesió i no puc excedir-me, el Ferrer Junior amablement m’acompanya (no fos cas que em perdes...) mister Sherpa, l’Edu, el petit Mel i Sir. Campvei continuen per la llarga (no saven pas que fan!!) nosaltres encara no els hem perdut de vista que ja comença una baixada d’aquelles (com diu en Sam Hill) Folles Folles!!! Apa merda per l’últim! En Sam ja surt disparat fot bot li surt el bido de l’aigua disparat pero ell avall que fa baixada jo darrera seu traçant com un home boig, ens trovem uns amables pixapins (n’hi havien uns quants...) que no ens deixen pasar, aixó si que no! Em foto al mig cop de cul aqui cop de colze allà i amb un perdó a la boca els supero a tots, a la primera curva miro darrera i ja veig l’animal de bosc bufant darrera meu, collons! Exclama ha perdut la manxa (no m’extranya pas, tal com baixa aquest senglar... algun dia quan deixi la bike la Lefty li dira <<>> amb aquestes arrivem al final... oooh!!! Menjar i veure gratuits, massatges també gratuïts, el mallot i cerbesa de rigor que be, que macu, un 10 per l’organització! Amb aquestes que mentre esperem als demés a mi i per culpa d’una insolació em va agafar un brot psicótic i cereient-me el vigilant de parquing volia fer pagar a tothom per treure el cotxe.... en Sam Hill encara riu... 2h. mes tard arriven els valents del grup, ostres! Nomes de veurel’s la cara estic encara mes convencut que he fet be de no anar a fer la volta llarga...
Ens comenten que el recorregut era força dur no en tecnica sino amb desnivell i durada.

Ja en tenim un altre per explicar, cap a casa, dinar, migdiada i antiinflamatoris pel genoll... que gran!

Cap comentari: