la bellesa natural de la Garrotxa

dimecres, 10 de juny del 2009

17é CABRERÉS









Ens trovem a les 5:30 a cal sherpa, centre neuralgic dels pedalatukjonopuc, tot un munt d’emocions ens recorre el cos (mira que ens agrada aixó de pedalar eh!!) be, reunits d’una part els alevins i de l’altre part els juvenils carreguem les seques al cotxe i apa, agafet que venen curves!!!
En un cotxe un servidor, el sherpa, en sam hill i en melix (que encara pensa amb la russa...jejeje) a l’altre, en Campveï (fitxatge recuperat) i com a artista convidat el Sr. Edu, camallarg i pedalaire com pocs.
De cami, ja ensumem la gran diada que sera amb paisatges dignes de postal o com diuen ara, “de fondo d’escritori...” entre riure i riure arrivem, aparquem i montem les bikes, mare de deu quina gentada!!! Sembla que sigui temps de flors a les escales de la Catedral de Girona, i aixó que nosaltres em decidit sortir a pimerisisisisima hora... sort!
Enfilem amunt i apa! A pedalar falta gent, tot comença molt be, hi ha gent, pero res fora del comú, a pocs km (concretament 11) trovem el primer avituallament, sucs y barretes (energetiques) en Sam Hill se’n fot 2 o 3 diu que així tirarà mes, en Campvei també comença a rossegar juntament amb l’Edu metre el sherpa, en Melix i un servidor ens dediquem a xarrupar els sucs, encara no havia acavat de veure’m el suc que ja sento “va nanos! Som-hi” i apa pedalatukjonopuc! Anem tiran, i es fan 2 “pelotons” en el primer en Melix, l’Edu i Sir. Campvei, en el segón el gran Sam Hill i un servidor, i com anexe d’unió Super Sherpa, que va anant amunt i avall, aturant-se per fer fotos, escollint millors traçades, en fi que segur que ell haurà doblat els quilometres quan acavi... Quin Màquina el bigotis tu....

Entre pistes trancorre la cursa, nivell mitja en quant a esforç i baix en quant a tècnica es refereix, sense mes de cop ens trobem una cua (10 metres) es l’esmorzar! Si, aquesta gent posen l’esmorzar al mig del traçat... agafem la buti de torn i el suc, apa ara queixalem en comptes de pedalar.

Continuem, ara costa mes pedalar amb la panxa plena... pero de seguida trobem la bifurcació de la volta curta i la volta llarga, el mestre Sam Hill i jo enfilem per la curta, el meu genoll encara es recupera d’una lesió i no puc excedir-me, el Ferrer Junior amablement m’acompanya (no fos cas que em perdes...) mister Sherpa, l’Edu, el petit Mel i Sir. Campvei continuen per la llarga (no saven pas que fan!!) nosaltres encara no els hem perdut de vista que ja comença una baixada d’aquelles (com diu en Sam Hill) Folles Folles!!! Apa merda per l’últim! En Sam ja surt disparat fot bot li surt el bido de l’aigua disparat pero ell avall que fa baixada jo darrera seu traçant com un home boig, ens trovem uns amables pixapins (n’hi havien uns quants...) que no ens deixen pasar, aixó si que no! Em foto al mig cop de cul aqui cop de colze allà i amb un perdó a la boca els supero a tots, a la primera curva miro darrera i ja veig l’animal de bosc bufant darrera meu, collons! Exclama ha perdut la manxa (no m’extranya pas, tal com baixa aquest senglar... algun dia quan deixi la bike la Lefty li dira <<>> amb aquestes arrivem al final... oooh!!! Menjar i veure gratuits, massatges també gratuïts, el mallot i cerbesa de rigor que be, que macu, un 10 per l’organització! Amb aquestes que mentre esperem als demés a mi i per culpa d’una insolació em va agafar un brot psicótic i cereient-me el vigilant de parquing volia fer pagar a tothom per treure el cotxe.... en Sam Hill encara riu... 2h. mes tard arriven els valents del grup, ostres! Nomes de veurel’s la cara estic encara mes convencut que he fet be de no anar a fer la volta llarga...
Ens comenten que el recorregut era força dur no en tecnica sino amb desnivell i durada.

Ja en tenim un altre per explicar, cap a casa, dinar, migdiada i antiinflamatoris pel genoll... que gran!

dimarts, 10 de març del 2009

PRIMER DIA DE LA NOVA BIKE

Avui hem provat la bici!!!

Sortíem a les 9 del matí després d’esmorzar al “cals ferrers” en Sam Hill s’ha deixat una tofa de cabells impresionant, diu que així si cau li amortigua mes la trompada... arrepleguem les “jaques” i au, a pedalar s’ha dit! Com que la meva nena encara esta de rodatge en principi no haviem de fer gaire res, em agafat el bikeway (bicicarril pels neofits) en direcció cap a Olot, de camí li e fomut alguna espurgada i tot s’ha de dir, reacciona millor ella que jo...




Quan arrivavem a les Preses el pitit de cal ferrer ja bufava, que si el bicicarril es una... que aixó es aborrit.... que semblem domingueros.... total, que em anat a fer una volta per la fajeda i clar, un cop allà i tan a prop de fontpobre... em decidit anar-hi, pero... quina diferència! De pujada no es tant divertit!! Cop de pedal cap aqui, relliscada cap allà, bufet amunt bufet avall, ja rrivem al cim. Ens parem a dalt, respirem i...




home ara que i som... podriem baixar per una trialera, no??
Apa!! Fotli que es de verges!!! Avall falata gent!!! Em fet fins i tot la trialera de Cogolls i aquest vegada no e caigut!!!! Em sembla que es el primer cop... sniff!! Fins i tot m’emociono!!




A les 12 arrivem, 40km, velocitat punta: 61 km/h.




La bici: PERFECTE!

dilluns, 9 de març del 2009

MY NEW BIKE

Per Fi!!!! En Jony de Radikal Bikes ma acabat la nena....
Es dijous dia 5 de març... arribo a Radikal, i entre broma i broma Mstr. John em diu: Vols montar un parell de “coses” a la bici?? OSTRES!!! No havia acabat de dir-ho i ja estava amb les manigues arremangades i preguntant que havia de fer!!!

Vàrem anar montant alguna peça i amb la conya sortiem a les 12h. de la nit havent deixat la bike montada!! Només faltava ajustar.
El divendres a la tarda la vaig anar a recollir, ja estava... ohhh!! Semblava un nen de 15 anys!!!!! Merci Jony!!!! Ets el crack!!! El Socrates de les Bicis!!!


FOTOS DEL PROCES:


Sant Miquel i corriols

El mes passat, vaig sortir amb en Raimon, Sr. RAYU pels amics, campió de descens, vàrem pujar al castell de Sant Miquel, on divisarem unes fantàstiques vistes de Girona i tot seguit vem baixar per una trialera divertida de debo aixó si, no el vaig ni veure... qui el va parir!! Com baixa aquell home!!

Salut Rayu!!!

FONT POBRE


Avui hem sortit a veure com quedava un tros de la pedalada de les planes, però abans hem passat per fontpobre que aquella baixada.... no ens la podem perdre!!!

Sortim de “Cal Sherpa” per variar... La Carme ens ha preparat un esmorzar “come il feu” Com diuen els franxutis, carregats d’energia per afrontar un nou dia passem a buscar a Mstr. Melix per Sant Feliu i apa! Pedalatukjonopuc!


Només d’arrencar, el Sherpa ens fot per una pendent que i deixem els oremus... en Sam hill fa estona que passa el rosari, en melix caravermell mira i riu el sherpa amb complicitat mentre un servidor perdut d’esma planta els peus a terra entesta la mirada al cel i pregunto...

Falta mooolt??? Jajajajaja acabem d’arrencar!!! Avui promet....

En Sam Hill es planta, baixa de la bici se la carrega a l’espatlla i amb el tren de sant fernadu arriba al cim, jo segueixo les seves pases.... avui faig de cotxe escombra, pero no perquè vulgui....

“Pedres sueltes”, pujades inhumanes, fred,.... pffffff!!!! Però quan arribem a dalt trobem el merescut premi, unes vistes boniques... i una baixada digne d’ensomni!!! Encara no ens em recuperat que en Sam Hill ja surt d’estampida sembla un senglar!! I els demés al darrera...

Ohhhh!!!! Quina baixada tan benp...ida.

Ara seguim amb raconades on encara hi ha la glaçada, ens parem a repostar i seguim per recuperar el camí que ens durà al “tros” de pedalada que hem de “provar”.... OSTRES!!!

No pot ser!!!! Mes de 20 anys per aquests cims i... ens em perdut!!!! Jajajajaja NANU!!!! Agafat que venen corbes!!! En Sam Hill ja li ha fotut un Ruixat al Sherpa que ha quedat distret, però mentre nosaltres fem parada, aquell anomenat Sherpa ja ha pujat i baixat per tots els corriols fins a trobar el bo. Un cop “encarrilats”, prosseguim a la baixada... ORGASMIC! La setmana que be els que vinguin a la pedalada quedaran freds!!!

Un apunt, al mig de la trialera hem trobat els habitants natius d’aquests indrets!!

NOUS FITXATGES

Em fitxat a 2 nous amics!! en toni, l'amo indiscutible de la tècnica a les trialeres i en "Canvey" que amb aquest mot tan americà només podem trovar un bon animal de muntanya!!!

anims nois!!! que en dues setmanetes tenim l'equipació!!!!!!!

dimarts, 9 de desembre del 2008

Preparem la Pedalada de Les Planes...



Avui toca fer feina de debó!!




a poc mes de les 8:00h. em pasen a buscar el Sherpa i el Ferrer jr. per anar a veure com estan els accesos i les trosos de pista, trialeres, etc... que formaràn part de la pedalada de les Planes el proper 18 de Gener, anem cap a Sant Feliu, enfilem direcció als "Estanyols" alla ens trobem amb en Toni (el petit) que serà qui ens donara la feina... vamos, el capataç!



Ens endinsem per una trialera ESPECTACULAR i no parem fins que les bardisses ens barren el pas.
Agafem podalls i apa!! a estaçar falta gent! cop de podall cap aqui, asgarrinxada cap allà i tot fent camí amunt que falta gent... Quan la cosa agafa forma el Sherpa vol fer el tast del nou tram, agafa la bike y amúnt, surt del primer rebolt escallimpat i mentre ens el mirem amb cara de susto ell si que sense tocar els frens carrega, apunta i... FOC!! enclastat amb un arbre!! moment que tot s'atura... no es sent ni el repirar... gira el cap i mentre l'obsevem amb un "ai al cor" ens diu:
...aquest arbre no el toqueu... que et para!!! osti tu! igual que amb els dibuixos animats de l'Arare caiem tots de cul... mentre ens refem ell si que ja torna aenfilr-se per provar-ho un altre cop, aquesta vegada si, fa la traçada i molt be, pero força mes ràpid que en Toni que també o prova i se'n surt amb èxit i que jo, que amb penes i treballs arrivo a baix.



Seguim estaçant i cavant perque tot quedi impecable, baixem ens ho mirem i orgullosos de com esta quedant ens dirigim a la trialera de Cogolls per arrivar a casa a l'hora de dinar...

La feina ben feta no te fronteres!!!