Prèvia de la pedalada d'Oix...

Quina Patoleia!!!!

Després de conscienciar-nos de les baixes temperatures, decidim anar a pedalar per conèixer el terreny doncs la setmana vinent hi ha pedalada...Reunió a cal ferrer, això si, abans que posessin el carrers!!! La pobre Carme encara somia amb els angelets quan nosaltres ja estem a punt d'empendre la marxa (be, desprès que el sherpa acabes de rosegar la xocolata i en samhill ens fes el "pase de models" amb el pijama i sabatilles eh!!!)

Carreguem les nenes i som-hi a buscar l'erudit del trial el senyor Mel, d'aqui en avant MeliX.Arribada a Oxi a quarts... sortim del cotxe... ho haveu vist!!! Ho haveu vist aixooooo!!! Collonera!! Quina rasca!!! Entre tremolera i tremolera descarreguem les bicis muntem i amb el nas vermell com un semàfor enfilem amúnt... les llàgrimes sembla que es glacin, pedalem com robots, Peró amunt que fa pujada, en escassos 3 km. Ja tenim unes vistes mes que boniques que juntament amb el sol que ens acaricia l'esquena fa que tots anem mes lleugers, be, menys el sherpa que avui s'ha aixecat fi tu!!! Qui el pa.... li canviarem el nom... TURBO!! Mira que es dret, tècnic i dur, però ell no nomes ens repassa a mes es pren el detall de tornat a baixar un trosse't per repetir "millor" la pujada.... els ànims a terra... tanmateix sembla que això s’encomana, avui en samhill tira com un rayo (ostres! No sera la xocolata que menjaben per esmorzar??? Nose nose....).

Entre relliscada y patinada foto un cop de cul i m'ajaço als esbarzers, ni me n'adono que el sherpa ja m'aixeca, espolsegada i tornemi!! Avui pico el fallo es molt tècnic i desprès d'unes quantes caigudes estic molt cansat a diferencia dels demés que volen guerra!!! Sort que un tram de baixada em permet donar treva a la ronyonada y cames que en una embranzida d'optimisme em fan continuar pedalant... mentre, m'adelanta en sam hill com un animal i nomes amb la roda de davant a terra cridant: ostinanuuu!!!
Perduts pels corriols comencem a arribar a dalt (sort...) quan faig cim ja m'esperen, avui no podia mes... i mentre el turbo ens comenta per on continuar en melix i jo eixuguem les reserves hídriques, tot seguit emprenem la baixada... coll...ns nanu!!!! Tantu k rampu!!! En melix am una roda, el sherpa amb el nitro posat i en samhill a tall de boig cap avall!! Al primer revolt ja els e perdut, de lluny diviso la silueta del ferrer júnior que no perdona ni un trencaigues!!! Qui el va parir que n'és de foll!!!Arribem a baix... a mi em tremola tot TOT (i no de fred). Carreguem, cerveseta i cap a casa... oh! Que be!

si senyors!! abans d'ahir varem sortir a pedalar...com uns campions!

Ens varem reunir la “teniente”, un servidor i varem “liar” al senyor Castelló amb l’excusa que anabem a esmorzar a Bescanò...
Punt de trobada: les hortes de sta. Eugènia, sortíem a les 9 del mati (hora ZULU)... a la primera pedalada em surt la cadena s’enganxa el desviador i apa! a can pi... fe ball de nit!!.
Primera aturada tècnica, refem el canvi, posem la cadena, em rento les mans i som-hi que no ha estat res, sortim amb direcció Bescanò, enfilem per les hortes i desprès pel bicicarril, el cel gris guspireja unes gotetes que mullen, però no molesten i nosaltres seguim pedalant... el senyor Castelló (mes en forma del que tots creiem) ens comença a mirar amb la cella aixecada i nosaltres fent-nos “els suecs” seguim fins a Bescanò... i mare meva, DILUVI!! en Caste ja es volia parar per fer un vaixell amb quatre canyes i les cobertes de la bici! jo, insisteixo per arribar a l’aixopluc del primer bar que trobem, i així o fem.

Avituallament... i quan amaina, tornem-hi, sortim escaldats cap a la ciutat Condal per evitar mes ensurts i mentre remem s’obren les aigües que en un moment de treva ens permet arribar a Girona. Aturada per rentar les bicis i una mica nosaltres, en Caste ens abandona per anar a la dutxa mentre deixa anar un: ...gat escaldat d’aigua tèbia fuig... i nosaltres ens pasem per aigua neta i seguim....
Però de camí a casa veig un corriol que s’enfila amunt i pensant-me que soc el sherpa jo si que no mo penso dos cops i cap a dalt! l’Imma encara bufa!!!! Coll....ns!! embardissats, bruts, enfangats, perduts i amb la bici a coll, amunt!! I a dalt... es clar... avall!!! Relliscada cap aquí cop de cul cap allà i la veu de la teniente que semblava en sam hill (mal p...., des...., no se perque et faig cas!!!) be, una hora desprès arribarem a casa, altre cop bruts i enfangats i aquesta vegada la teniente ja em va deixar clar que ella no pensava tornar a rentar-ho tot!! Dutxa calentona, dinar i migdiada... que bo!!