la bellesa natural de la Garrotxa

dijous, 20 de novembre del 2008

Prèvia de la pedalada d'Oix...

Quina Patoleia!!!!

Després de conscienciar-nos de les baixes temperatures, decidim anar a pedalar per conèixer el terreny doncs la setmana vinent hi ha pedalada...Reunió a cal ferrer, això si, abans que posessin el carrers!!! La pobre Carme encara somia amb els angelets quan nosaltres ja estem a punt d'empendre la marxa (be, desprès que el sherpa acabes de rosegar la xocolata i en samhill ens fes el "pase de models" amb el pijama i sabatilles eh!!!)





Carreguem les nenes i som-hi a buscar l'erudit del trial el senyor Mel, d'aqui en avant MeliX.Arribada a Oxi a quarts... sortim del cotxe... ho haveu vist!!! Ho haveu vist aixooooo!!! Collonera!! Quina rasca!!! Entre tremolera i tremolera descarreguem les bicis muntem i amb el nas vermell com un semàfor enfilem amúnt... les llàgrimes sembla que es glacin, pedalem com robots, Peró amunt que fa pujada, en escassos 3 km. Ja tenim unes vistes mes que boniques que juntament amb el sol que ens acaricia l'esquena fa que tots anem mes lleugers, be, menys el sherpa que avui s'ha aixecat fi tu!!! Qui el pa.... li canviarem el nom... TURBO!! Mira que es dret, tècnic i dur, però ell no nomes ens repassa a mes es pren el detall de tornat a baixar un trosse't per repetir "millor" la pujada.... els ànims a terra... tanmateix sembla que això s’encomana, avui en samhill tira com un rayo (ostres! No sera la xocolata que menjaben per esmorzar??? Nose nose....).

Entre relliscada y patinada foto un cop de cul i m'ajaço als esbarzers, ni me n'adono que el sherpa ja m'aixeca, espolsegada i tornemi!! Avui pico el fallo es molt tècnic i desprès d'unes quantes caigudes estic molt cansat a diferencia dels demés que volen guerra!!! Sort que un tram de baixada em permet donar treva a la ronyonada y cames que en una embranzida d'optimisme em fan continuar pedalant... mentre, m'adelanta en sam hill com un animal i nomes amb la roda de davant a terra cridant: ostinanuuu!!!
Perduts pels corriols comencem a arribar a dalt (sort...) quan faig cim ja m'esperen, avui no podia mes... i mentre el turbo ens comenta per on continuar en melix i jo eixuguem les reserves hídriques, tot seguit emprenem la baixada... coll...ns nanu!!!! Tantu k rampu!!! En melix am una roda, el sherpa amb el nitro posat i en samhill a tall de boig cap avall!! Al primer revolt ja els e perdut, de lluny diviso la silueta del ferrer júnior que no perdona ni un trencaigues!!! Qui el va parir que n'és de foll!!!Arribem a baix... a mi em tremola tot TOT (i no de fred). Carreguem, cerveseta i cap a casa... oh! Que be!