Preparem la Pedalada de Les Planes...

Avui toca fer feina de debó!!

a poc mes de les 8:00h. em pasen a buscar el Sherpa i el Ferrer jr. per anar a veure com estan els accesos i les trosos de pista, trialeres, etc... que formaràn part de la pedalada de les Planes el proper 18 de Gener, anem cap a Sant Feliu, enfilem direcció als "Estanyols" alla ens trobem amb en Toni (el petit) que serà qui ens donara la feina... vamos, el capataç!

Ens endinsem per una trialera ESPECTACULAR i no parem fins que les bardisses ens barren el pas.

Agafem podalls i apa!! a estaçar falta gent! cop de podall cap aqui, asgarrinxada cap allà i tot fent camí amunt que falta gent... Quan la cosa agafa forma el Sherpa vol fer el tast del nou tram, agafa la bike y amúnt, surt del primer rebolt escallimpat i mentre ens el mirem amb cara de susto ell si que sense tocar els frens carrega, apunta i... FOC!! enclastat amb un arbre!! moment que tot s'atura... no es sent ni el repirar... gira el cap i mentre l'obsevem amb un "ai al cor" ens diu:

...aquest arbre no el toqueu... que et para!!! osti tu! igual que amb els dibuixos animats de l'Arare caiem tots de cul... mentre ens refem ell si que ja torna aenfilr-se per provar-ho un altre cop, aquesta vegada si, fa la traçada i molt be, pero força mes ràpid que en Toni que també o prova i se'n surt amb èxit i que jo, que amb penes i treballs arrivo a baix.

Seguim estaçant i cavant perque tot quedi impecable, baixem ens ho mirem i orgullosos de com esta quedant ens dirigim a la trialera de Cogolls per arrivar a casa a l'hora de dinar...

La feina ben feta no te fronteres!!!

PEDALADA D'OIX

Sortim a les 8 de Cal Ferrer, fa fred, jo fa uns 10 dies que no fumo i tinc mes tos que un gos asmatic, a part del 7 kilos que e agafat "de cop"...

de cami a Oix, s'aixeca el dia, fa solet i es planteja una bona diada, pero de cop, girem una curba i el sherpa exclama:

osti! em sembla que ens han canviat la ruta...

Total, que la previa que haviem fet la setmana pasada... a can pistraus!! en Sam Hill ja pasa el rosari per sota el nas... (qui et va pa...ir que aixío s'avisa, que no pot ser que.......) en mel l'observa amb un somrriure irónic mentre el sherpa busca amb la mirada un punt de referència per guiarnos... amb aquestes que arribem al parquing, baixem, montem les bikes i anem a inscriurens, efectivament la ruta no es la que haviem preparat... be no pasa res, som els PEDALA no??

Tret de sortida i... àu! PEDALATUKJONOPUC!!!! agafem embranzida i mentre el culot de'n Melix i el del Sherpa desapareixen en Samhill i un servidor es barallen amb el "peloton" per agafar la primera pista de terra... la mare de ... ufff foto unes estossegades que sembla que hagi de treure el fetge per la boca!! el xixelin no em deixa pedalar mentre en samhill m'espera al cap de munt de la pujada animant-me (osti tu, potsern seria millor que seguis fumant!!) mentre m'adelanten deicideixo fer-me de costat perque els que van mes "sueltos" puguin pasar-me, amb aquestes que se m'enganxa la roda amb un pastor electric i coll....ns!! tzzzzzt! tzzzzt!! tzzzzt!!! qui o va par... tu creus! tres enrrampades!!! pocs cavells que tinc ara semblo un raspall de dents!!! tota la cresta aixecada!!!! pero a servit per despertarme... començo a pedalar, atrapo a en sam hill i apa!! avituallament al canto, yogurt, taronja, got d'aigua i comencem la baixada, el mestre hill i jo no en perdonem a cap, recuperem les primeres posiscions gràcies al poc seny que tenim (o que ens queda), arribem a la bifurcació de volta curta i volta llarga, jo ja en tinc prou, vaig a fer "scratch" a la curta, em derivo i tachan!!! per art de magia... PRIMER!!!!

Baixo de la bike, i botifarra amb allioli al canto! mentre comentava amb gent que anava arrivant i entre trago i trago del porró, arriva en Sam Hill, que ha fet mes troç, mes o menys com la previa de la setmana pasada... comentem la jugada, i mentre ell s'acava la butifarra ens arriva en Melix... qui el va fer!! fa 8é classificat de la volta llarga... no esta gens malament!!! anem a rentar les bicis i amb aquestes que surt el mustatxo del sherpa per la baixada del tram final i amb cara de velocitat entesta el cap i saluda a la afició!! tragu de vi, botifarra, sorteig (ens va tocar un cap de setmana a Oix...) i cap a casa. Expliquem la gesta a les senyores i migdiada al canto!!! a veure si baixa el mitxelin....

Prèvia de la pedalada d'Oix...

Quina Patoleia!!!!

Després de conscienciar-nos de les baixes temperatures, decidim anar a pedalar per conèixer el terreny doncs la setmana vinent hi ha pedalada...Reunió a cal ferrer, això si, abans que posessin el carrers!!! La pobre Carme encara somia amb els angelets quan nosaltres ja estem a punt d'empendre la marxa (be, desprès que el sherpa acabes de rosegar la xocolata i en samhill ens fes el "pase de models" amb el pijama i sabatilles eh!!!)

Carreguem les nenes i som-hi a buscar l'erudit del trial el senyor Mel, d'aqui en avant MeliX.Arribada a Oxi a quarts... sortim del cotxe... ho haveu vist!!! Ho haveu vist aixooooo!!! Collonera!! Quina rasca!!! Entre tremolera i tremolera descarreguem les bicis muntem i amb el nas vermell com un semàfor enfilem amúnt... les llàgrimes sembla que es glacin, pedalem com robots, Peró amunt que fa pujada, en escassos 3 km. Ja tenim unes vistes mes que boniques que juntament amb el sol que ens acaricia l'esquena fa que tots anem mes lleugers, be, menys el sherpa que avui s'ha aixecat fi tu!!! Qui el pa.... li canviarem el nom... TURBO!! Mira que es dret, tècnic i dur, però ell no nomes ens repassa a mes es pren el detall de tornat a baixar un trosse't per repetir "millor" la pujada.... els ànims a terra... tanmateix sembla que això s’encomana, avui en samhill tira com un rayo (ostres! No sera la xocolata que menjaben per esmorzar??? Nose nose....).

Entre relliscada y patinada foto un cop de cul i m'ajaço als esbarzers, ni me n'adono que el sherpa ja m'aixeca, espolsegada i tornemi!! Avui pico el fallo es molt tècnic i desprès d'unes quantes caigudes estic molt cansat a diferencia dels demés que volen guerra!!! Sort que un tram de baixada em permet donar treva a la ronyonada y cames que en una embranzida d'optimisme em fan continuar pedalant... mentre, m'adelanta en sam hill com un animal i nomes amb la roda de davant a terra cridant: ostinanuuu!!!
Perduts pels corriols comencem a arribar a dalt (sort...) quan faig cim ja m'esperen, avui no podia mes... i mentre el turbo ens comenta per on continuar en melix i jo eixuguem les reserves hídriques, tot seguit emprenem la baixada... coll...ns nanu!!!! Tantu k rampu!!! En melix am una roda, el sherpa amb el nitro posat i en samhill a tall de boig cap avall!! Al primer revolt ja els e perdut, de lluny diviso la silueta del ferrer júnior que no perdona ni un trencaigues!!! Qui el va parir que n'és de foll!!!Arribem a baix... a mi em tremola tot TOT (i no de fred). Carreguem, cerveseta i cap a casa... oh! Que be!

si senyors!! abans d'ahir varem sortir a pedalar...com uns campions!

Ens varem reunir la “teniente”, un servidor i varem “liar” al senyor Castelló amb l’excusa que anabem a esmorzar a Bescanò...
Punt de trobada: les hortes de sta. Eugènia, sortíem a les 9 del mati (hora ZULU)... a la primera pedalada em surt la cadena s’enganxa el desviador i apa! a can pi... fe ball de nit!!.
Primera aturada tècnica, refem el canvi, posem la cadena, em rento les mans i som-hi que no ha estat res, sortim amb direcció Bescanò, enfilem per les hortes i desprès pel bicicarril, el cel gris guspireja unes gotetes que mullen, però no molesten i nosaltres seguim pedalant... el senyor Castelló (mes en forma del que tots creiem) ens comença a mirar amb la cella aixecada i nosaltres fent-nos “els suecs” seguim fins a Bescanò... i mare meva, DILUVI!! en Caste ja es volia parar per fer un vaixell amb quatre canyes i les cobertes de la bici! jo, insisteixo per arribar a l’aixopluc del primer bar que trobem, i així o fem.

Avituallament... i quan amaina, tornem-hi, sortim escaldats cap a la ciutat Condal per evitar mes ensurts i mentre remem s’obren les aigües que en un moment de treva ens permet arribar a Girona. Aturada per rentar les bicis i una mica nosaltres, en Caste ens abandona per anar a la dutxa mentre deixa anar un: ...gat escaldat d’aigua tèbia fuig... i nosaltres ens pasem per aigua neta i seguim....
Però de camí a casa veig un corriol que s’enfila amunt i pensant-me que soc el sherpa jo si que no mo penso dos cops i cap a dalt! l’Imma encara bufa!!!! Coll....ns!! embardissats, bruts, enfangats, perduts i amb la bici a coll, amunt!! I a dalt... es clar... avall!!! Relliscada cap aquí cop de cul cap allà i la veu de la teniente que semblava en sam hill (mal p...., des...., no se perque et faig cas!!!) be, una hora desprès arribarem a casa, altre cop bruts i enfangats i aquesta vegada la teniente ja em va deixar clar que ella no pensava tornar a rentar-ho tot!! Dutxa calentona, dinar i migdiada... que bo!!

Sortida vall de bas (les Planes - Falgars - Rupit -Les Planes)

Punt de trobada: Cal Ferrer (per variar... sort en tenim d'aquesta bona gent!) un cop calçats i ensellats comencem a trotar cap a Sant Feliu a buscar Mstr. Mel (pel camí de sempre, la carretera vella de Sant Feliu...) un cop tot l'equip al complet (Alló que als restaurant xinesos en diuen Família completa feliç) continuem la marxa pel bicicarril fins a Sant esteve d'en Bas, es en aquesta bonica població on ens desviarem i amb molt de compte de no atropellar cap cotxe travessarem per la carretera fins a Hostalets, un Poblet molt bonic... (fins que algun cap calent que volia sucar pa de la mamella de l'estat va, literalment, destrossar el seu paisatge amb una autovia-tunel mes pròpia de Denver que "Denbas"! Ostres, que tranquil que me quedat...), dit això seguirem amb la pedalada, que transcorrerà per d'entre camins fins arribar a la pujada de la Codina (era un antic Camí que s'ha transformat en pas particular, pel que passarem vorejant la barrera (compte amb les relliscades!!) en aquesta pujada de ciment el primer que sentim es la veu del sherpa: bloquegeu a la suspensió!!... desnivells de mes del 20% mantinguts, una pujada de 4 km. que un cop fet el cim ens permet "degustar" aquell meravellós paisatge volcànic que encercla amb especial encant la zona d'en Bas, (aquí ens em trobat un noi d'Olot que s'ha apuntat) però no cantem victòria després d'uns metres de treva i creient que arriba algun desitjat descens (per veure com en Sam Hill nyerro ens repassa a tots) encara no! el sherpa PEDALATUKJONOPUC!!!! Fins al hostal, aquí si!!! agafarem una pista enmig de bosc fangosa amb pedres i arrels on baixem tots rostos avall fins a les FAMOSES escales de Rupit... ostres tu!!! Nomes tocar la roda el primer escaló fotu relliscada em surten els peus dels pedals m'encomano a deu i sa mare, faig mitja volta sobre meu amb un peu aterra i l'altre mirant al Far, canvio de cama i acabo la volta sencera.... ufffffff no em foto d'oros de miracle!!! El noi d'Olot encara esta pàl·lid.... seguim amb compostura i com aquell que no ha passat res (el cor... a la boca!!) baixem sense cap mes incident fins a la plaça de Rupit. Parada obligada!! Avituallament... (un tall de coca + teula de xocolata... es que som molt llaminers, però el sherpa mes!!!) un cop refets pujarem per on em baixat, si si!! Això vol dir que amb la bici a coll (com un recent casat) i les sabates amb les cales incloses escales amunt! arribat a dalt continuarem pujant lògicament pel mateix lloc per on prèviament descendíem prometent-nos-les tan feliços... tornem a l'hostal i just passat aquest agafem a ma dreta una trialera de baixada espectacular!!!! El famós Microclima... YUHU!!!! Aquí si que als 50 metres ja ens ha adelantat el Ferrer Júnior, arrencant-nos les enganxines de la bike!!! Mentre en Mel l'assessora: o faràs tot malbé!!! Peró que carai ha arribat el moment del Sam Hill nyerro i res l'aturarà!!!... ehem... be, res res... un bon tou de romagueres si. Aturada tècnica i un cop avaluats els danys veient que tot esta ok (cavall i genet) seguim A Tall de Boig (com diu l'animal aquest que s'abriga les romagueres com res...) deixant algun boletaire sense aire i algun ciclista que o feia de pujada amb la mandíbula desencaixada... arribem a coll d'uria, el nostre recent amic ens abandona amb un MOLTES GRACIES SOU COLLONUTS!!! a la boca... nosaltres entestem el cap i som-hi que no ha estat res!!!

Agafem la continuació de la trialera i aquí amb mes calma (es molt tècnica) anem baixant i com no, en Yuhu s'estrena, arriba amb L'embranzida al revolt, gira de cop, troba una pedra mes grossa que ell al davant i paff!! Potes enlaire... ostres tu em pensava que els pedals es deixaven anar quan queies.... be, refet del susto continuem la baixada d’entre pedres rampes, salts i un reguitzell d’obstacles fins arribar a sant Feliu, allí comencen a caure gotes i sense parar en Mel es despedeix, i nosaltres... merda per l'últim! fins a les Planes (per l'antiga carretera de sant Feliu...), dutxa calentona, dinar i migdiada... com un senyor!

Ruta Les Planes - Olot - Les Planes passant per xenacs (bicicarril)

Aquesta ruta es la típica ruta fàcil per agafar fondo... es la nostra ruta insígnia dels dissabtes, així el diumenge (dia de pedalar de debò) ja estem "calentons"...

Sortida a les 9:00h de Nyerrolandia (... Les Palmes D'Hostoles, seu central de l'equip) on el Sherpa y L'F. júnior ja o tenen tot a punt! (mira que en son de trempats a cal ferrer... i la Carme també!!! quina paciència que te amb nosaltres...), un cop tots equipats enfilem per l'antiga carretera d'anar a Sant Feliu de Pallerols deixant a ma esquerra el trencant de la Canoba primer i el del Durant a ma dreta després, enfilem una forta pujada emporlanada fins arribar al Sasquer, on recuperant l'alè gaudirem d'unes vistes del castell d'Hostoles i el Mont calvari, seguim avançant fins a les vistes de Sant Feliu, on ens introduïm per una de les arteries del poble fins trobar un d'aquells carrers tan bucòlics on i recollim al nostre company Mel que amb cara de son comenta les ganes que té de marxa... d'Aquí enfilem ja pel bicicarril i apa!! PEDALATUKJONOPUC!!!!! fins que arribem a dalt del túnel d'en bas allà si que TUAMINOMADELAAAAANTESSSSS..... fins que arribem a la recta de les preses, seguirem pedalant fins l'entrada d'Olot (les fonts de sant roc) parada per avituallament i Sant tornem-hi! comencem a pedalar altre cop i ara si, en arribar al cruament de la carretera principal, hi a uns 100 metres trobem el trencant a la nostra esquerra cap al parc natural dels Xenacs, començarem a pujar durant 5 kilòmetres amb un desnivell important tan sols l'últim km ens dona una petita treva per no anar tant enrampats, fet el cim girem cua i emprenem el camí de tornada seguint les mateixes passes que em fet prèviament, ara però de baixada i es clar, com diu el Sr. alabau Júnior: de baixada tots els burros tiren, així que ja sentim el crit de guerra: A TOT TALL!!!!

Benvinguda

Benvinguts al nostre blog, aquí i posarem les nostres sortides, rutes i animalades varies comeses per el nostre humil equip.

mentrestant rebeu una cordial salutació