Punt de trobada: Cal Ferrer (per variar... sort en tenim d'aquesta bona gent!) un cop calçats i ensellats comencem a trotar cap a Sant Feliu a buscar Mstr. Mel (pel camí de sempre, la carretera vella de Sant Feliu...) un cop tot l'equip al complet (Alló que als restaurant xinesos en diuen Família completa feliç) continuem la marxa pel bicicarril fins a Sant esteve d'en Bas,
es en aquesta bonica població on ens desviarem i amb molt de compte de no atropellar cap cotxe travessarem per la carretera fins a Hostalets, un Poblet molt bonic... (fins que algun cap calent que volia sucar pa de la mamella de l'estat va, literalment, destrossar el seu paisatge amb una autovia-tunel mes pròpia de Denver que "Denbas"! Ostres, que tranquil que me quedat...), dit això seguirem amb la pedalada, que transcorrerà per d'entre camins fins arribar a la pujada de la Codina (era un antic Camí que s'ha transformat en pas particular, pel que passarem vorejant la barrera (compte amb les relliscades!!) en aquesta pujada de ciment el primer que sentim es la veu del sherpa: bloquegeu a la suspensió!!... desnivells de mes del 20% mantinguts, una pujada de 4 km. que un cop fet el cim ens permet "degustar" aquell meravellós paisatge volcànic que encercla amb especial encant la 
zona d'en Bas, (aquí ens em trobat un noi d'Olot que s'ha apuntat) però no cantem victòria després d'uns metres de treva i creient que arriba algun desitjat descens (per veure com en Sam Hill nyerro ens repassa a tots) encara no! el sherpa PEDALATUKJONOPUC!!!! Fins al hostal, aquí si!!! agafarem una pista enmig de bosc fangosa amb pedres i arrels on baixem tots rostos avall fins a les FAMOSES escales de Rupit... ostres tu!!! Nomes tocar la roda el primer escaló fotu relliscada em surten els peus dels pedals m'encomano a deu i sa mare, faig mitja volta sobre meu amb un peu aterra i l'altre mirant al Far, canvio de cama i acabo la volta sencera.... ufffffff no em foto d'oros de miracle!!! El noi d'Olot encara esta pàl·lid.... seguim amb compostura i com aquell que no ha passat res (el cor... a la boca!!) baixem sense cap mes incident fins a la plaça de Rupit. Parada obligada!! Avituallament... (un tall de coca + teula de xocolata... es que som molt llaminers, però el sherpa mes!!!) un cop refets pujarem per on em baixat, si si!! Això vol dir que amb 
la bici a coll (com un recent casat) i les sabates amb les cales incloses escales amunt! arribat a dalt continuarem pujant lògicament pel mateix lloc per on prèviament descendíem prometent-nos-les tan feliços... tornem a l'hostal i just passat aquest agafem a ma dreta una trialera de baixada espectacular!!!! El famós Microclima... YUHU!!!! Aquí si que als 50 metres ja ens ha adelantat el Ferrer Júnior, arrencant-nos les enganxines de la bike!!! Mentre en Mel l'assessora: o faràs tot malbé!!! Peró que carai ha arribat el moment del Sam Hill nyerro i res l'aturarà!!!... ehem... be, res res... un bon tou de romagueres si. Aturada tècnica i un cop avaluats els danys veient que tot esta ok (cavall i genet) seguim A Tall de Boig (com diu l'animal aquest que s'abriga les romagueres com res...) deixant algun boletaire sense aire i algun ciclista que o feia de pujada amb la mandíbula desencaixada... arribem a coll d'uria, el nostre recent amic ens abandona amb un MOLTES GRACIES SOU COLLONUTS!!! a la boca... nosaltres entestem el cap i som-hi que no ha estat res!!!
es en aquesta bonica població on ens desviarem i amb molt de compte de no atropellar cap cotxe travessarem per la carretera fins a Hostalets, un Poblet molt bonic... (fins que algun cap calent que volia sucar pa de la mamella de l'estat va, literalment, destrossar el seu paisatge amb una autovia-tunel mes pròpia de Denver que "Denbas"! Ostres, que tranquil que me quedat...), dit això seguirem amb la pedalada, que transcorrerà per d'entre camins fins arribar a la pujada de la Codina (era un antic Camí que s'ha transformat en pas particular, pel que passarem vorejant la barrera (compte amb les relliscades!!) en aquesta pujada de ciment el primer que sentim es la veu del sherpa: bloquegeu a la suspensió!!... desnivells de mes del 20% mantinguts, una pujada de 4 km. que un cop fet el cim ens permet "degustar" aquell meravellós paisatge volcànic que encercla amb especial encant la 
zona d'en Bas, (aquí ens em trobat un noi d'Olot que s'ha apuntat) però no cantem victòria després d'uns metres de treva i creient que arriba algun desitjat descens (per veure com en Sam Hill nyerro ens repassa a tots) encara no! el sherpa PEDALATUKJONOPUC!!!! Fins al hostal, aquí si!!! agafarem una pista enmig de bosc fangosa amb pedres i arrels on baixem tots rostos avall fins a les FAMOSES escales de Rupit... ostres tu!!! Nomes tocar la roda el primer escaló fotu relliscada em surten els peus dels pedals m'encomano a deu i sa mare, faig mitja volta sobre meu amb un peu aterra i l'altre mirant al Far, canvio de cama i acabo la volta sencera.... ufffffff no em foto d'oros de miracle!!! El noi d'Olot encara esta pàl·lid.... seguim amb compostura i com aquell que no ha passat res (el cor... a la boca!!) baixem sense cap mes incident fins a la plaça de Rupit. Parada obligada!! Avituallament... (un tall de coca + teula de xocolata... es que som molt llaminers, però el sherpa mes!!!) un cop refets pujarem per on em baixat, si si!! Això vol dir que amb 
la bici a coll (com un recent casat) i les sabates amb les cales incloses escales amunt! arribat a dalt continuarem pujant lògicament pel mateix lloc per on prèviament descendíem prometent-nos-les tan feliços... tornem a l'hostal i just passat aquest agafem a ma dreta una trialera de baixada espectacular!!!! El famós Microclima... YUHU!!!! Aquí si que als 50 metres ja ens ha adelantat el Ferrer Júnior, arrencant-nos les enganxines de la bike!!! Mentre en Mel l'assessora: o faràs tot malbé!!! Peró que carai ha arribat el moment del Sam Hill nyerro i res l'aturarà!!!... ehem... be, res res... un bon tou de romagueres si. Aturada tècnica i un cop avaluats els danys veient que tot esta ok (cavall i genet) seguim A Tall de Boig (com diu l'animal aquest que s'abriga les romagueres com res...) deixant algun boletaire sense aire i algun ciclista que o feia de pujada amb la mandíbula desencaixada... arribem a coll d'uria, el nostre recent amic ens abandona amb un MOLTES GRACIES SOU COLLONUTS!!! a la boca... nosaltres entestem el cap i som-hi que no ha estat res!!! 
Agafem la continuació de la trialera i aquí amb mes calma (es molt tècnica) anem baixant i com no, en Yuhu s'estrena, arriba amb L'embranzida al revolt, gira de cop, troba una pedra mes grossa que ell al davant i paff!! Potes enlaire... ostres tu em pensava que els pedals es deixaven anar quan queies.... be, refet del susto continuem la baixada d’entre pedres rampes, salts i un reguitzell d’obstacles fins arribar a sant Feliu, allí comencen a caure gotes i sense parar en Mel es despedeix, i nosaltres... merda per l'últim! fins a les Planes (per l'antiga carretera de sant Feliu...), dutxa calentona, dinar i migdiada... com un senyor!
1 comentari:
Bona idea, nois, això d'explicar les rutes... i les bestieses que s'hi poden fer. Seny, mainada! I molt més bona idea això de publicar fotos dels paisatges de per allà dalt. Per als que som fora i no hi podem anar tant sovint, és una alegria.
A veure quan ens ensenyareu una foto del tandem a dalt de tot de Falgars o Xenacs, ji, ji!
¡Ánimo y al toro!
Publica un comentari a l'entrada